diumenge, 14 de juny del 2015

EL DESCLAVAMENT. ISAAC PRATS. 1r A

EL DESCLAVAMENT
Per mi els dies de festa de la Setmana Santa no són res d’especial. On sí es fan coses interessants és al poble de la meva mare, a la Granadella; dos actes molt importants i significatius són el “desclavament” de divendres Sant i la “processó de l’encontre” el diumenge de Pasqua. Explicaré el “desclavament”.

El divendres Sant a la nit es representa a l’església del poble el desclavament de Jesús a la Creu. L’església s’omple de gent. Homes, nois i nens es vesteixen d’”armats” (soldats romans),quasi tot està a les fosques menys a dalt de l’altar que és on hi ha Jesús a la creu, els cantors i mossèn. Tothom en silenci. Van entrant a poc a poc els armats fins als peus de l’altar, els tocs de tambor i els cops de llança a terra retronen per tot arreu. Un cop tots a dins els cantors canten el “miserere” que és un cant molt trist. Després mossèn ajudat per un parell d’armats desclava Jesús de la Creu, el crist té els braços articulats i mirat de lluny impressiona molt perquè sembla de veritat. Després Jesús es posat al sepulcre.

A continuació es fa la “processó del silenci” pels carrers del poble. En ordre, van sortint tots els “passos”; el Natzaret, la Pietat, el Sepulcre i l’última és la Dolorosa, que és una imatge a mida natural, té molt balanç i algun any que ha fet molt vent, gairebé fa cap a terra. 

Enguany els armats tenien una paradeta d’espelmes i tothom en portava una per fer la processó. En teoria no s’ha de parlar, per això es diu del silenci. Hi participa molta gent.

La meva mare quan era petita es va vestir un any de dolorosa i un altre de tres claus. Jo podria fer d’armat però aquesta mena de coses no m’atreuen gaire, però reconec que és especial i típic del poble de la Granadella.

LA SOCIETAT ACTUAL. YASMINA GÓMEZ. 1r B

Per què les persones som tan egoistes? Per què dic això, si es pot saber? Doncs perquè és la pura realitat. La gent d’avui en dia no té valors de res, és molt materialista, que si m’he comprat un mòbil nou i mira que xulo, que si tinc un cotxe descapotable... La gent viu per comprar i seguir comprant només per ensenyar-ho al veí i fer-se de rics i grans.
Hem oblidat el que és l’amistat vertadera, molts dels que diuen ser amics/amigues inseparables, només és de boqueta, perquè es fan la pilota entre ells/elles i després es traeixen per darrera. Per molts només els importa ells mateixos, el que li passi a l’altra gent no és important, (sobretot en aquesta nova generació).
I també hi ha molta corderada, amb aquesta expressió vull dir que tots fan, diuen, i pensen el mateix que els altres, molts no tenen personalitat, i si fas una cosa diferent a la que ells consideren “normal” ja ets el “rar”, i ja no et tenen en compte al seu “grupet”.
Una de les altres coses que em preocupen i que trobo més rellevants és la ignorància en la que vivim quasi tots nosaltres. Com per exemple els mòbils, aquests aparellets d’última generació que se’n trauen nous models cada any i es venen com si res, en realitat estan fets d’un mineral molt apreciat: el coltà. Aquest mineral es fa extreure als habitants més pobres de l’Àfrica amb condicions pèssimes i amb un sou miserable, i moltes vegades hi treballen nens i tot. Potser ara t’ho pensaràs dues vegades abans de comprar-te un mòbil nou cada any el que tens encara et funciona.
Un altre problema que també engloba el món sencer i del qual s’han fet centenars de campanyes, ONG, manifestacions... la contaminació mundial. Ho dic perquè sembla que a molts de vosaltres no us importa llençar un paper a terra o una bossa de plàstic al mar. Però si a tot això li sumes que som una superpoblació de 7.000 milions d’humans i que cada dia va augmentant, el fum de les fàbriques, els petroliers que s’enfonsen i aboquen centenars de litres del cru al mar, i la desforestació massiva de les grans selves com l’Amazones... Doncs sí, es converteix en un problema molt gran.
La gent no té cura de res, no li importa que estem destruint el planeta, no li importa que cada dia s’extingeixin 200 o 300 espècies, ni que en alguns llocs on hi ha guerres i la gent pateix i es mor de fam , només es posin pel mig quan hi ha alguna cosa que poden aconseguir (llocs estratègics, minerals, riquesa, armament...)

La conclusió de tot això és que si tot el món no fa un gir de 360º, dintre d’uns anys tots ens odiarem, no hi haurà planeta per viure-hi ni prou recursos per sobreviure. Però és clar, que compta l’opinió d’una nena de 12 anys en un mar d’ignorància?

dimarts, 18 de novembre del 2014

LES MEVES AFICIONS. ISAAC PRATS 1r A

LES MEVES AFICIONS


La meva afició més important és anar a caçar. Des de petit que hi vaig amb  el meu pare i mon germà gran, anem amb la colla de caçadors on hi ha també un cosí germà del pare que té un munt de gossos, quasi trenta. M’he arribat a aixecar a les cinc del matí per anar al porc senglar, sobretot a l’estiu, que és quan fa més calor. Quan anem al conill és més divertit perquè et fas un fart de córrer per la serra. Veure caçar als gossos és molt emocionant!

Una altra afició que tinc és jugar amb els amics amb la consola o amb el portàtil a jocs de guerra, encara que cadascun estigui a casa seva podem jugar junts gràcies a les tecnologies i els ordinadors. Això està molt bé sobretot quan no pots sortir de casa, sigui perquè plou o estàs castigat.

Sempre m’han agradat els esports; jugo a futbol i a bàsquet, encara que sempre ho he fet de per lliure. Quan anava a escola vaig fer d’ extraescolar multiesports, però després es va deixar de fer i si he fet esport ha sigut pel meu compte.

També m’agrada molt mirar documentals d’animals i d’història. El món dels animals el trobo molt interessant, abans els feien a TV2 i ara amb el “Nathional Geografic” n’hi pots mirar molts més.

A casa tinc dos mascotes; un conill i un peix, m’entretinc jugant-hi moltes estones. Els gossets de caça els tinc en un pati i també hi jugo quan els  portem el menjar.
Però les hores de la tarda que tinc lliures abans de fer deures me les passo estant amb els amics, molt importants per mi.

                                                                          

divendres, 14 de novembre del 2014

LA MEVA AFICIÓ PREFERIDA. CRISTINA PALLISÉ 1r B

La meva afició preferida

La meva afició preferida és muntar a cavall. Munto a cavall des dels tres anys, i m’encanta. De llavors fins ara he après moltíssim! Muntar a cavall, sembla fàcil, sembla que s’ha de pujar damunt d’un cavall i ja està, però no, és una mica difícil.

Jo vaig aprendre a muntar a cavall amb un home d’Almatret, que en té molts, i jo un dia vaig anar amb el meu avi, ja mort, a la seva granja. I així, anant-hi cada dia, vaig aprendre’n.  I al cap dels anys, el senyor que tenia tants cavalls, em va regalar el que jo muntava sempre. A mi em va fer molta il·lusió i vaig ser molt feliç. El cavall que em va regalar, ara és molt vellet. Jo el cuido molt bé i espero que duri molts anys més.

Jo quan munto a cavall, em sento súper contenta, perquè em transmet molta energia el cavall, i em sento lliure quan estic damunt d’un, i més quan és el meu. Muntar a cavall és la meva vida, i em seguirà agradant sempre.

Quan sigui gran, vull tenir més d’un cavall, i seguiré muntant. El meu somni és tenir-ne bastants i muntar com una classe de granja i ensenyar a persones a muntar a cavall, i que vinguin escoles i tal per a fer voltes i ensenyar-los a muntar i que s’ho passin bé.

dijous, 13 de novembre del 2014

LES MEVES AFICIONS. MARINA GUARDIOLA. 1r. A

Les meves aficions

Les meves dos grans aficions són l’hípica i i el ball. Com ja vaig explicar en l’altra redacció, vaig començar a fer hípica als 8 anys i encara no he parat. M’agrada molt. 


L’hípica és el meu petit paradís. Allí ens ho passem molt bé, ens hi quedem tot el dissabte. Al matí fem classe de domar i salt. L’hora de dinar és molt entretinguda perquè entre mossegada i mossegada ens expliquem que tal ens ha anat la classe del matí i riem d’algunes caigudes gracioses. Llavors a la tarda netegem els cavalls i anem d’excursió. A més els nens i nenes som tots de quasi la mateixa edat i això fa que encara ens ho passem millor.

Entre setmana espero amb il·lusió que arribi dissabte per a poder anar a l’hípica i poder veure el meu cavall, que es diu Gold Dream, i els meus amics. El nom Gold Dream és en anglès, la traducció en català és Somni d’Or. Els seus antics propietaris li van posar així perquè és tot ros.

La meva altra afició és ballar, m’agrada molt perquè ballant m’allibero de totes les preocupacions i si estic trista em poso contenta. Fins ara havia anat a classes de dansa moderna amb les meves amigues del poble. I llavors al finalitzar el curs fèiem un espectacle i mostràvem als pares, padrins i familiars tot el que havíem fet i après.


Aquest any no em queda temps per fer tantes activitats. Per sort sempre tinc a punt la cadena de música i en un moment donat, a ballar s’ha dit !

LES MEVES AFICIONS PREFERIDES. POL ROCA. 1r A

Què us he dir? Tots els que em coneixeu ja sabeu que no podria viure sense nedar!!!! És com una addicció beneficiosa per la meva salut física i mental. Tinc dependència a aquest esport; el dia que no puc entrenar, estic estressat, nerviós....

Quan acabo de nedar tinc una sensació de llibertat i felicitat. Res no em fa tan content com entrenar dia si i dia també i veure com es reflecteixen els resultats en les llistes classificatòries. És la mateixa sensació, suposo, que la que tenen els cantants i músics quan es veuen en les llistes TOP TEN de les ràdios....

I mentre competeixo tinc angoixa i nervis a l’hora de la sortida però quan acabo estic molt content. Ens saludem amb tots els companys i ens felicitem els uns als altres. Són companys fora de l’aigua i rivals dins de l’aigua. Formem un equip encara que sigui un esport individual. I quan ens ho passem més bé és quan hem de nedar un relleu en competicions importants com als Campionats Catalunya, Copa Catalana o  Campionats d’Espanya. En aquestes competicions també hi fem amics d’altres clubs.

Una altra de les meves aficions és la lectura. Aquí tinc unes altres sensacions, m’imagino tots els personatges, totes les situacions, tots els paisatges, racons, etc....per on passen les històries que llegeixo. M’agraden sobretot les de ficció i aventura.



Llàstima que les meves dues aficions no es poden barrejar. Us imagineu poder estar nedant i llegint a la vegada? Ho hauré de provar...

dimecres, 22 d’octubre del 2014

EL MEU ANIMAL PREFERIT. POL ROCA 1r A

El meu animal preferit

El meu animal preferit és un animal que viu a la selva de Hossoneslaf, al país de Hotelham al sud de Hoslofom just quan s'acaba Kolmkin i comença Wanting.

Es diu Donuts i és com una barreja de ratpenat i dònut; un dònut amb ulls i ales. El vaig conèixer en la meva expedició a la selva quan els natius en van capturar un grapat i me’n van oferir un. Em van dir que ells se’l menjaven cru i que era molt suau i dolç. Van afegir que tenia gust dels meus dònuts però era més gros i amb més sabor. Jo no en vaig voler menjar perquè em feia pena aquell pobret animaló tan bufó i me’n vaig voler emportar un a casa. Ara quan arribo a casa em ve a rebre tot content i se’m posa al braç com el lloro d’un pirata.

No el tinc en cap gàbia, està lliure a casa i si obro les finestres no marxa i si obro la porta tampoc. És molt simpàtic i afectuós. Sempre li dono menjar, li agraden les pipes de gira-sol i l’oli d’oliva i a vegades he de tornar a la selva per buscar algun coco Cuxicuxi, una mena de cocos blaus amb l’interior groc molt intens. Quan se’n menja un treu la seva llarga llengua de xocolata i es llepa la cara com dient que en vol més.
És un ésser fantàstic.